Entrevista en el diario "Avui"

 
Entrevista en el Diari AVUI [ 18.09.02 ]

L’AS A LA MÀNIGA - Jordi Palmer



COMPONENTS:
José Ángel Hernández (veu i guitarra)
Paco Seijas (veu, baix i teclats)
 

MAQUETA: Arrebato (2001)
 




 
 
 
 
 


 

 

D’ells s’ha dit que actualitzen el so dels vuitanta, i la realitat és que sonen com uns La Dama se Esconde del segle XXI, més electrònics però igual d’intimistes. Són El Día Eterno.
 


Si pensem per un moment en grups de pop electrònic que compleixin dos requisits bàsics -que cantin en castellà i que recuperin la música dels vuitanta-, de seguida sortiran noms com Astrud o Ellos. Fins aquí correcte, però el grup que avui presentem, tot i complir igualment els dos requisits (i fins i tot un tercer més anecdòtic: també es tracta d'un duet), no hi té gaire a veure. La diferència està en diversos aspectes, però el principal és l'actitud. Mentre que els grups citats anteriorment aposten descaradament pel petardeig que al seu moment va liderar Alaska, el nostre grup prefereix apropar-se a formacions com La Dama se Esconde per la via de l'intimisme.
 
El nom d'aquest duet és El Día Eterno, extret d'un relat de l'escriptor J.G. Ballard, i els seus integrants són José Ángel Hernández i Paco Seijas, amics i residents, respectivament, a Badalona i Barcelona. Tot i conèixer-se fa molt de temps, no va ser fins fa dos anys que la parella va començar a fer cançons. El primer resultat va ser Arrebato, una maqueta amb tres cançons que va veure la llum l'any passat i que va aconseguir un ressò limitat però prestigiós.

"Amb la maqueta vam aconseguir un bon resultat -explica José Ángel-. Per exemple, en Miqui Puig ens la va demanar la perquè va llegir una crítica sobre nosaltres i el va interessar. Ell ens va punxar al seu programa de Catalunya Ràdio, tot i que normalment no punxa maquetes. També ens han punxat en tres programes de Radio 3, i aquestes coses ens animen a continuar". Per això el duet ja està preparant els temes que integraran la seva nova maqueta, que veurà la llum d'aquí a dos o tres mesos.
 
Mentre aquest nou material no arriba, el millor per donar-se a conèixer és explicar com és la seva música. Tot i que l'etiqueta pop electrònic cau pel seu propi pes, Paco i José Ángel prefereixen no caure en la definició fàcil. "És que ni ens ho plantegem -aclareix Paco-, però sabem que les nostres influències acabaran sortint, perquè és inevitable". Per això la parella prefereix explicar el que s'ha dit d'ells més que aportar una definició pròpia. "Una posta al dia del so dels vuitanta", per exemple.
 
A El Día Eterno les coses els van bé, tot i que a poc a poc. Que encara tenen molt de camí per endavant ho demostra el fet que tenen pendents dues importants assignatures. La primera, convèncer alguna discogràfica perquè editi el seu material: "A alguna li ha agradat el que fem, pero suposo que amb tres temes no en tenen prou per decidir-se; és per això que enregistrem nou material", comenta José Ángel. I la segona, el directe, ja que el grup no ha tocat mai davant la gent, cosa que no els preocupa en excés, perquè, tal com jus- tifica José Ángel, "nosaltres no som una banda, som dos amics que fem cançons i ens ve de gust gravar-les". Tot i això, no es tanquen a la possibilitat de presentar-se en viu, però quan trobin l'oportunitat idònia per fer-ho: "No volem fer la xarlotada de sortir els dos a fer un playback, i per això ens cal agafar més gent, i això ens fa una mica de mandra", conclou Paco.